Les aventures del Sapo Negro ( tercera part)

Si  portés el "EFECTE FRICANDO"  de la tieta Floreta ja estaria tranquil peró no
és el cas. L'olor  del barril d'anxoves  m'ajuda a seguir viu com una perdiu en aquests
moments d'incertesa. El riu ens dona unes coses positives peró també es cert d'altres de negatives "COM LA VIE".
Fa temps que somio en un bon entrecot, paraula francesa que ens dibuixa un troç de
carn oniric.També es diu "en casa del herrero cuchillo de palo".
 
Com sé que  no tenen teléfon per avisar als altres membres de la tribu, utilitzo la cruletat de l'efecte "GIORGIE DANN" Trio LA BARBACOA i la faig sonar a tutti plen, cruel si peró l'efecte és immediat. Tots fugen d'inmediat jo aprofito per saltejar uns calamarcets amb farina per fer-los a l'andalusa i com si no hagués passat res.

La panxa plena fa que els pensaments  estiguin més encalmats. Anem lliscant per l'aigua i els amps remenen la cua temptant a les virtuals preses. Deixo la barca a un meandre del riu  i m'apropo nedant. Sé que  gasto molta energia però ja la recuperaré. L'abundància de mosquits  fa que sàpiga que la tarda ja està aquí. Els sucs gàstrics m'avisen també que  ja he de pensar en el sopar.

Les aventures del Sapo Negro ( segona part)

El millor és templar  el cos amb un bon àpat i jo en aquest cas opto per unes verduretes al vapor i un peix que  ha pescat Onéssimo, el patró de l'embarcació. Les verdures segur que s,on les  últimes que  menjaré em temps. El RUN RUN del motor acompanya aquest frugal àpat. Les verduretes  viatgen per l'intestí i nosaltres pel riu. Ens aturem a un meandre i em  dedico a pescar  mentre la tripulació busca llenya seca per cuinar i escalfar-nos.
 
Porto la  mateixa camisa fa un grapat de dies i ja em fa saxons. Fa farum però a mi tan me fot,
el  greix fa que l'aigua rellisqui per la roba i no s'embruti tant.

Se sent un batibull important i descobreixo esturat que no estem sols, els ulls que ens miren em
fa que  estigui intranquil. M'agrada conèixer els meus companys i no és el cas.
Intento sense sort llençar un llibre de cuina de l'Arguiñano que guardava per aquests casos desesperats.
 
Tinc la líbido dormida, ens ataquen uns indis ferotges i ja no tinc el factor sorpresa Arguiñano. Deuen ser de la Tribu "Malu-Malu", que són malos que te cagas! L'aventura per la selva acaba de començar!

Les aventures del Sapo Negro : Primera part

Estic esmorzant a la cuina de casa per última vegada pel que fa aquest mes. Ja he fet la maleta que segons el meu protocol o més ben dit la meva rutina és el tret de sortida del viatge (voyage trip)
Tant se val, la qüestió és que marxo i no em veureu el pèl en uns quants dies.

DING DONG onomatopeia del meu vol a Veneçuela. L'idioma és el mateix i això em dona
una tranquil·litat que  és superior  a l'habitual en aquets casos.
PIM PAM PUM BOCADLLO DE ATUN i ja estic a l'Aeroport de Maiquetia a Caracas. Allá mateix
agafaré un bus  fins a SAMARIAPO, port fluvial proper a Caracas.

La navegació  pel riu Orinoco  fa que em relaxi. Deixo uns hams que es belluguin amb el RUN RUN de la barca.Tot el que m´envolta es verd i a molts tons,  és increible.
Descobreixo l'aventura damunt d'unes fustes "nyigui -nyogui",l'horitzó és pla com una mar encalmada i jo em trobo marejat com una sopa.
NGUIA NGUIA es el só dels ocells que envolten l'embarcació.

 

Nosaltres com som una mica "NOSFERATU"ens enyorem i com E.T. diem "MI CASA,...". El  record
de la farum d'un pernil fa que les meves glàndules salivars s'activin .
Peró l´aventura está engegada que és del que es tractaba.
Jo en primera persona del singular  porto una embarcació per l'únic camí transitable  de la
selva que  ens envolta : el riu Orinoco