Les aventures del Sapo Negro ( segona part)

El millor és templar  el cos amb un bon àpat i jo en aquest cas opto per unes verduretes al vapor i un peix que  ha pescat Onéssimo, el patró de l'embarcació. Les verdures segur que s,on les  últimes que  menjaré em temps. El RUN RUN del motor acompanya aquest frugal àpat. Les verduretes  viatgen per l'intestí i nosaltres pel riu. Ens aturem a un meandre i em  dedico a pescar  mentre la tripulació busca llenya seca per cuinar i escalfar-nos.
 
Porto la  mateixa camisa fa un grapat de dies i ja em fa saxons. Fa farum però a mi tan me fot,
el  greix fa que l'aigua rellisqui per la roba i no s'embruti tant.

Se sent un batibull important i descobreixo esturat que no estem sols, els ulls que ens miren em
fa que  estigui intranquil. M'agrada conèixer els meus companys i no és el cas.
Intento sense sort llençar un llibre de cuina de l'Arguiñano que guardava per aquests casos desesperats.
 
Tinc la líbido dormida, ens ataquen uns indis ferotges i ja no tinc el factor sorpresa Arguiñano. Deuen ser de la Tribu "Malu-Malu", que són malos que te cagas! L'aventura per la selva acaba de començar!