Les aventures del Sapo Negro : Primera part

Estic esmorzant a la cuina de casa per última vegada pel que fa aquest mes. Ja he fet la maleta que segons el meu protocol o més ben dit la meva rutina és el tret de sortida del viatge (voyage trip)
Tant se val, la qüestió és que marxo i no em veureu el pèl en uns quants dies.

DING DONG onomatopeia del meu vol a Veneçuela. L'idioma és el mateix i això em dona
una tranquil·litat que  és superior  a l'habitual en aquets casos.
PIM PAM PUM BOCADLLO DE ATUN i ja estic a l'Aeroport de Maiquetia a Caracas. Allá mateix
agafaré un bus  fins a SAMARIAPO, port fluvial proper a Caracas.

La navegació  pel riu Orinoco  fa que em relaxi. Deixo uns hams que es belluguin amb el RUN RUN de la barca.Tot el que m´envolta es verd i a molts tons,  és increible.
Descobreixo l'aventura damunt d'unes fustes "nyigui -nyogui",l'horitzó és pla com una mar encalmada i jo em trobo marejat com una sopa.
NGUIA NGUIA es el só dels ocells que envolten l'embarcació.

 

Nosaltres com som una mica "NOSFERATU"ens enyorem i com E.T. diem "MI CASA,...". El  record
de la farum d'un pernil fa que les meves glàndules salivars s'activin .
Peró l´aventura está engegada que és del que es tractaba.
Jo en primera persona del singular  porto una embarcació per l'únic camí transitable  de la
selva que  ens envolta : el riu Orinoco