és el cas. L'olor del barril d'anxoves m'ajuda a seguir viu com una perdiu en aquests
moments d'incertesa. El riu ens dona unes coses positives peró també es cert d'altres de negatives "COM LA VIE".
Fa temps que somio en un bon entrecot, paraula francesa que ens dibuixa un troç de
carn oniric.També es diu "en casa del herrero cuchillo de palo".
Com sé que no tenen teléfon per avisar als altres membres de la tribu, utilitzo la cruletat de l'efecte "GIORGIE DANN" Trio LA BARBACOA i la faig sonar a tutti plen, cruel si peró l'efecte és immediat. Tots fugen d'inmediat jo aprofito per saltejar uns calamarcets amb farina per fer-los a l'andalusa i com si no hagués passat res.

La panxa plena fa que els pensaments estiguin més encalmats. Anem lliscant per l'aigua i els amps remenen la cua temptant a les virtuals preses. Deixo la barca a un meandre del riu i m'apropo nedant. Sé que gasto molta energia però ja la recuperaré. L'abundància de mosquits fa que sàpiga que la tarda ja està aquí. Els sucs gàstrics m'avisen també que ja he de pensar en el sopar.